Que el temps i la societat estan canviant és
un element clau a l’hora d’entendre quines són les pràctiques educatives que es
desenvolupen en l’actualitat i quins són els objectius que persegueixen.
L’entrada al que anomenem era de la informació i els canvis en l’economia
basada en maneig de les tecnologies i en la capacitat de tenir noves idees, ens
obliga als mestres i a qualsevol professional que dugui a terme la seva tasca
amb unes intencions educatives siguin o no formals, a mantenir una costant
renovació i innovació.
No obstant, hi ha quelcom que va més enllà de
les intencions educatives, que es poden resumir en els objectius que volem
assolir, allò què volem aconseguir, i és la intencionalitat educativa. En aquest cas no parlem del què, sinó del
com volem que els nostres alumnes aprenguin tot allò que requereixen per a
desenvolupar-se com a éssers plenament preparats per a la vida que els espera.
Aquesta intencionalitat es presenta com una determinació a actuar de manera educativa i desplegant els ajuts
educatius adaptats a cada alumne en els diferents nivells de pràctica educativa.
Dit això, qui és el responsable de proporcionar als nostres infants aquest
ventall d’oportunitats intencionalment pensades i dissenyades per a que es
puguin desenvolupar i siguin inserits a la societat? Hem de buscar la resposta
en el constructivisme social. No és
només tasca dels docents o professionals de l’educació aquesta fita, sinó que
els centres externs, la família i la societat actual prenen un paper molt i
molt rellevant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada