Ara que ja he acabat amb el periode de pràctiques és quan tinc temps d'analitzar tot el què ha passat a llarg d'aquestes 75 hores, que tot i que primer semblaven moltes després van resultar no ser tantes....
Em quedo una mica amb un gust agridolç i ara us explicaré perquè. Primer de tot estic contenta de fer les pràctiques al centre on treballo perquè a banda dels avantatges propis que això suposa (coneixes l'espai, el personal, saps que serà un centre de pràctiques que t'agradarà...) em permet dur a terme un projecte d'elaboració de material d'unes dimensions considerables que treballant no tenim temps de desenvolupar.
Estic molt contenta amb el tema escollit i estic molt engrescada ja que tot el clauestre de professorat està molt animat a tenir el material per a introduir el treball de la cosnciència foològica a l'aula. És un repte que ens proposavem com a equip fa molt i molt de temps, i sempre hem trobat necessàri introduir aquesta metodologia en detriment d'altres que potser ocupen massa temps de l'horari lectiu i no ens donen els resultats que esperavem.
No obstant, en tot això hi ha una part més negativa i és que les pràctiques les fas molt "sola", he anat a l'escola cada dia a les vuit del mati i he plegat a les sis, m'he quedat totes les tardes lliures i els migdies, però gairebé sempre he estat sola. Crec que les pràctiques són un espai prou bo per compartir amb persones més expertes que tu aquelles inquietuds i aquells coneixements que potser ja s'intueixen però que no es dominen al 100%, i quan es treballa i la millor opció per a fer les pràctiques és fer-les en el lloc de treball, el problema més gran que hi ha és aquest. Es veritat però que la meva mestra tutora algún dia entra a treballar a less vuit i que els dimarts a la tarda coincidiem per a posar en comú com avançava el treball, però no és el mateix que poder disposar de les 75 hores per poder acompanyar a aquesta persona i veure casos pràctics d'alumnes amb dificultats.
Per a mi potser hagués estat més enriquidora aquesta segona part, i també l'elaboració del diari de pràctiques hagués estat més profitós i més senzill de fer, però no sempre es pot fer el que un vol.
Per últim agraeixo molt que la UOC doni la opció de la creació de material com a Practicum perquè per a les persones que treballem una altre opció potser seria molt més complicada!
Estic molt engrescada a iniciar el segon periode de pràctiques i començar a crear tot el material per a l'etapa d'Infantil de l'escola . Aquest primer trimestre m'ha servit per establir les bases teoriques del meu treball, cercar i analitzar la informació necessària per a fer-ho i delimitar quins materials vull crear per a cada curs. Espero que el segon periode sigui la culminació d'aquest projecte que ara només ha fet que començar!
dimarts, 17 de desembre del 2013
dimecres, 27 de novembre del 2013
dimarts, 26 de novembre del 2013
Fonts d'informació
S'acosta el final del meu període de pràctiques i han estat moltes i variades les informacions que he anat cercant per a la fonamentació teòrica del meu projecte. He buscat i trobat informació sobretot a internet, a llibres especialitzats i rebuscant als vells apunts de l'assignatura trastorns de la llengua escrita, que vaig cursar a la UB ara ja fa, uns quants anys.
En aquesta entrada us vull deixar una relació de les pàgines web amb les que he treballat i els llibres que m'han servit per a tirar endavant amb aquesta primera part, molt més teòrica, de les pràctiques.
PÀGINES WEB D'INTERÈS
Aquesta pàgina web m'ha servit per establir el punt de partida i posar nom i una definició a la consciència fonològica
http://www.educacioninicial.com/EI/contenidos/00/4250/4268.
Aquest bloc és una molt bona pàgina on cercar informació relació amb el marc més teòric de la consciència fonològica. També trobem informació relacionada amb l'avaluació, amb el paral.lelisme que s'estableix entre la C-F i el procés de L-E i sobre evidencies empíriques.
http://lilisantamariac.blogspot.com.es/p/evidencia-empirica.html
Més informació general que ens ajuda a entendre la consciència fonològica
http://www.uditta.com/blog/2013/08/28/La-Consci%C3%A8ncia-Fonol%C3%B2gica.aspx
Aquest és un altre bloc que està molt i molt ben elaborat d'on podem extreure un munt d'informació fiable i contrastada en relació a la consciència fonològica
http://conciencia-fonologica.blogspot.com.es/2009/06/marco-teorico.html
LLIBRES D'INTERÈS
En aquest llibre s'ofereix material útil per fer front tan a l'avaluació de la consciència fonològica com del seu entrenament en un intent de contribuir i millorar l'aprenentatge de les normes de conversió grafema-fonema.
En aquesta entrada us vull deixar una relació de les pàgines web amb les que he treballat i els llibres que m'han servit per a tirar endavant amb aquesta primera part, molt més teòrica, de les pràctiques.
PÀGINES WEB D'INTERÈS
Aquesta pàgina web m'ha servit per establir el punt de partida i posar nom i una definició a la consciència fonològica
http://www.educacioninicial.com/EI/contenidos/00/4250/4268.
Aquest bloc és una molt bona pàgina on cercar informació relació amb el marc més teòric de la consciència fonològica. També trobem informació relacionada amb l'avaluació, amb el paral.lelisme que s'estableix entre la C-F i el procés de L-E i sobre evidencies empíriques.
http://lilisantamariac.blogspot.com.es/p/evidencia-empirica.html
Més informació general que ens ajuda a entendre la consciència fonològica
http://www.uditta.com/blog/2013/08/28/La-Consci%C3%A8ncia-Fonol%C3%B2gica.aspx
Aquest és un altre bloc que està molt i molt ben elaborat d'on podem extreure un munt d'informació fiable i contrastada en relació a la consciència fonològica
http://conciencia-fonologica.blogspot.com.es/2009/06/marco-teorico.html
LLIBRES D'INTERÈS
En aquest llibre s'ofereix material útil per fer front tan a l'avaluació de la consciència fonològica com del seu entrenament en un intent de contribuir i millorar l'aprenentatge de les normes de conversió grafema-fonema.
En cada actividad que se propone se expone el áreo o proceso que trabaja cada ejercicio, se presentan las instrucciones y se ofrece un material de tratamiento.
No aborda directamente la estimulación de la lecto-escritura, sino una capacidad anterior necesaria para poder adquirir correctamente aquella habilidad: la llamada conciencia fonológica, es decir, la capacidad de reconocer, manejar y alterar la estructura de los segmentos del lenguaje.
La conciencia fonológica, que puede observarse ya en la etapa pre-escolar, parece ser un indicador del desarrollo de la lectura y la escritura durante el periodo de educación primaria. Esta relación predictiva ha sido examinada en varios estudios y en diferentes lenguas y todos coinciden en que la conciencia fonológica es el predictor más importante de la lecto-escritura.
No aborda directamente la estimulación de la lecto-escritura, sino una capacidad anterior necesaria para poder adquirir correctamente aquella habilidad: la llamada conciencia fonológica, es decir, la capacidad de reconocer, manejar y alterar la estructura de los segmentos del lenguaje.
La conciencia fonológica, que puede observarse ya en la etapa pre-escolar, parece ser un indicador del desarrollo de la lectura y la escritura durante el periodo de educación primaria. Esta relación predictiva ha sido examinada en varios estudios y en diferentes lenguas y todos coinciden en que la conciencia fonológica es el predictor más importante de la lecto-escritura.
La aparición de dificultades de lecto-escritura se ha relacionado, además de con una "pobre" conciencia fonológica, con la baja capacidad atencional y dificultades de memoria.
El entrenamiento para mejorar y desarrollar la conciencia fonológica parece favorecer, según sugieren las investigaciones hasta el momento actual, avances en el desarrollo de la lecto-escritura de los niños de primaria.
dilluns, 25 de novembre del 2013
FORMACIÓ INTERESSANT
Ei!! Aquesta entrada és de caràcter informatiu! Jo ja m'he apuntat a aquest curs que ofereix el Centre de Recursos Pedagogics de Martorell i pinta molt i molt bé!!!!
| 3000150509 | Del llenguatge oral a la llengua escrita: la competència comunicativa oral | |||||||||||||||||||||||||
| 2013-2014 | Cicle de conferències. Educació Infantil-Primària | |||||||||||||||||||||||||
| 10/2/2014 - 17/3/2014 (15 hores) de 17:00h a 19:00h | ||||||||||||||||||||||||||
| CRP del Baix Llobregat VII | ||||||||||||||||||||||||||
| Josep Tarradellas, 11 (Martorell) | ||||||||||||||||||||||||||
| Accessos | Veure plànol | |||||||||||||||||||||||||
| Inscripció | 21/10/2013 - 29/11/2013 | |||||||||||||||||||||||||
| Persones destinatàries | Adreçades a equips de mestres. Cal que assisteixin un mínim de quatre o cinc mestres: d'ed. infantil, de cicle inicial, algú de l' equip directiu o el coordinador d'educació infantil, també hi pot assistir algun mestre d'educació especial. | |||||||||||||||||||||||||
| Requisits de certificació | - Assistència al 80% de les hores. - Lliurament dels requisits establerts per la persona formadora. | |||||||||||||||||||||||||
| Descripció | Conferències en les que partint de la pràctica dels professionals d'educació infantil i cicle inicial, es reflexiona sobre la importància del treball de la llengua oral durant aquests anys i es faciliten eines i estratègies per dur a terme aquest treball al llarg de tota l'escolaritat de forma coordinada i seqüencial. | |||||||||||||||||||||||||
| Objectius | - Reflexionar sobre la importància d'un treball sistemàtic i organitzat de la llengua oral durant tota l'escolaritat obligatòria i fonamentalment durant aquests primers anys a l'educació infantil i al cicle inicial. - Compartir eines i estratègies per dur a terme aquest treball de forma coordinada i seqüenciada al llarg de l'escolaritat perquè tots els alumnes millorin les seves habilitats lingüístiques i la seva competència comunicativa. | |||||||||||||||||||||||||
| Continguts | - Què és el llenguatge oral i com s'adquireix. - L'evolució de la comunicació i el llenguatge: com observar i identificar el moment evolutiu dels alumnes. - Com i quan treballar la llengua oral a l'escola. - Situacions comunicatives: com ensenyar a escoltar (el treball de la consciència fonològica). - Situacions comunicatives: com afavorir que els slumnes parlin. | |||||||||||||||||||||||||
| Observacions | Els centres que assisteixin a aquest cicle de conferències podran sol·licitar un taller, al seu centre, el curs 2014 - 2015. | |||||||||||||||||||||||||
| Organització | Servei d'Ordenació Curricular d'Educació Infantil i Primària | |||||||||||||||||||||||||
| dtbaix@xtec.cat | ||||||||||||||||||||||||||
| Calendari |
| |||||||||||||||||||||||||
En què ens basem a l'hora de treballar la consciència fonològica?
De tots el articles que he anat buscant i analitzant al llarg d'aquestes pràctiques, n'hi ha un que m'ha servit especialment per a justificar la importància del treball de la consiència fonològica en les primeres etapes, i és un article que porta per títol: " La conciencia fonologica como una zona de desarrollo proximo para el aprendizaje inicial de la lectura".
diumenge, 17 de novembre del 2013
Entrevista EI 5 anys
Quantes
hores dediqueu a l’escola al procés de lectoescriptura?
Actualment
a tot infantil es destinen 8 hores a l’àrea de comunicació i llenguatge.
-
Quins
continguts treballeu?
Ufff....
a p5 la lectoescriptura té un pes molt gran dins de totes les àrees ja que en
principi els alumnes al acabar aquest curs, han de saber escriure i llegir
paraules de manera autònoma. És un curs que hi ha molta pressió en aquest
sentit i on hi ha molts continguts a treballar de manera sistemàtica per a
poder assolir els objectius.
A
p5 es fa un breu repàs de les vocals i s’inicia ràpidament amb el treball de
les consonants, amb reconeixement auditiu i visual i amb el treball de la
grafia i el traç. Es treballa la construcció de noms i paraules fent servir les
lletres encunyades (lletres de paper perquè
els alumnes puguin construir les paraules que vulguin), s’inicien els dictats, cada
vegada que es finalitza l’estudi d’una consonant es fa un dictat amb paraules
que continguin aquella lletra per avaluar el procés. S’introdueixen els articles
i l’apòstrof, i per a fer-ho es treballa a partir d’un dossier del nom, amb els
noms de tots els nens i nenes de la classe. També iniciem els deures del cap de
setmana enfocats sempre a l’àrea de lectoescriptura, on els nens i nenes s’emporten
un llibre a casa per a llegir amb els pares i un fitxa per omplir, molt lligat a
això també fem els padrins de lectura, on cada nen de p5 té un padrí de sisè de
primària que durant una hora setmanal llegeixen junts un conte. Durant tot el
curs s’implanta de manera gradual la lletra lligada per a llegir i escriure.
-
Com els treballeu? Feu servir llibres? O fitxes?
A
p5 és el curs on tenim més llibres i fitxes per a treballar la lectoescriptura.
En total tenim 3 llibres i 1 dossier per al treball de les consonants i després
tenim varis dossiers que ens serveixen per a treballa els articles fent ús dels
noms dels nens i nenes de la classe, o
per al treball del traç de les lletres lligades. També treballem de manera molt
manipulativa fent ús de les lletres encunyades, la pissarra Vileda o de
material creat per al reconeixement de sons dins de paraules.
-
Feu servir algun tipus de recurs per a l’atenció
a la diversitat?
Si,
els desdoblaments són una gran sort en aquest curs perquè ens permet treballar
amb grup reduït aquells continguts que poden ser més difícils. Per exemple, a l’hora
de desdoblament aprofitem per a fer els dictats amb els alumnes, perquè així,
al tenir la meitat del grup ens assegurem per una banda, que no copiaran del
nen del costat i per altre que podrem dedicar els temps que els nens i nenes
necessitin per a pensar com s’ha d’escriure cada paraula.
A
més a més a p5 l’hora de suport de la que disposem s’utilitza gairebé sempre
per al treball de la lecto amb aquells nens i nenes que més els i costa. A
vegades es repeteixen els dictats de manera individual o es treballa el
reconeixement auditiu d’algunes consonants.
Com valores la metodologia emprada?
Bé,
tot i que som conscients que es podria millorar. La sort que tenim és que tenim
molt clar que cal respectar el ritme d’aprenentatge de cada nen i nenes, però a
vegades se’ns fa difícil perquè el temps passa molt ràpid i cal arribar a uns
continguts. Hem parlat moltes vegades que potser ens falta treballar de manera
més sistemàtica la consciència fonològica i deixar de banda altres continguts
que al arribar a primer s’assoliran gairebé sense voler.
-
Treballeu la consciència fonològica?
Si,
tot i que representa una part molt petita de tot el treball que es fa de
lectoescriptura. Treballem la
discriminació de sons dins de paraules, el camp semàntic de les lletres, piquem
paraules per a separar en síl·labes i poca cosa més.
dimecres, 13 de novembre del 2013
Entrevista EI 4 anys
Quantes
hores dediqueu a l’escola al procés de lectoescriptura?
Actualment
a tot infantil es destinen 8 hores a l’àrea de comunicació i llenguatge.
-
Quins
continguts treballeu?
A
EI 4 anys treballem totes les vocals tant en reconeixement visual i auditiu com
l’escriptura i lo grafia, més endavant, cap a final de curs, iniciem el treball
amb les vocals en lletra lligada, també en reconeixement i en escriptura.
Comencem a picar paraules per a separar-les per síl·labes. També treballem les
dites dels mesos de l’any i els poemes de les festes populars. Es treballa de
manera més profunda el nom propi amb un dossier
on també s’inicia el treball del nom dels companys de classe. A p3 ja
comencen a fer una mica el nom, però només fan reconeixement i escriptura, a p4
els nens i nenes ja comencen a fer inferències amb els noms i ja són capaços de
veure qui hi ha noms que comencen per la mateixa lletra, síl·laba o que fins i
tot tenen les mateixes lletres canviades d’ordre, com per exemple: CARLA I
CLARA. S’inicia el treball d’alguna consonant gràcies al treball del nom propi,
tot i que es fa de manera molt general i
sense avaluar-lo pròpiament. També tenim un llibre de grafomotricitat perquè els
nens i nenes puguin practicar el traç de les lletres, sobretot de les lligades.
A
més a més de tot això, s’introdueix el cognom a l’hora de posar el nom a les
feines, per a fer-ho més fàcil, donem a tots els nens i nenes un cartró amb els
seu nom i cognom perquè el puguin guardar dins de l’estoig i això fer-lo servir
de guia i referència. S’introdueix també la copia de la data de manera
sistemàtica, la copia de paraules treballades als projectes o la iniciació a l’escriptura
lliure de paraules.
-
Com els treballeu? Feu servir llibres? O fitxes?
En aquesta escola i sobretot a infantil
tenim molt pocs llibres, a p4 només tenim un llibre de grafo de l’editorial
Cruïlla i 3 xips xaps (quadernet de mates). La resta d’aprenentatges es fan a
través de les fitxes que les mestres elaborem i del treball per racons i desdoblament.
Un altre avantatge d’aquesta escola és que disposem d’una hora setmanal per a
treballar la lectoescriptura de manera desdoblada.
-
Feu servir algun tipus de recurs per a l’atenció
a la diversitat?
Si, com ja et deia tenim els
desdoblaments que ens van perfecte a l’hora de treballar aquells continguts que
poden resultar més complicats. Per exemple al desdoblament de lecto de p4 s’aprofita
per treballar la copia de paraules, el treball amb el mètode global de
reconeixement de paraules, la discriminació dels sons de les vocals dins les paraules
i per a treballar els camps semàntics.
-
Com valores la metodologia emprada?
En general estem contents del funcionament
de la lectoescriptura a p4, però si que es veritat que a vegades ens dóna la
sensació que exigim massa als nens perquè per exemple, a l’hora de fer el traç
de les vocals amb lligada, hi ha alumnes que no estan preparats madurativament
per a fer-ho i aquesta sensació els angoixa molt. Per la resta, creiem que
funciona prou bé.
Treballeu la consciència fonològica?
Doncs ben bé no sabem què és treballa amb la consciència
fonològica, però suposo que poc o molt si.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)