Més material

Avui us deixo un vídeo que explica què és la consciència fonològica.

Fonts d'informació

S'acosta el final del meu període de pràctiques i han estat moltes i variades les informacions que he anat cercant per a la fonamentació teòrica del meu projecte. He buscat i trobat informació sobretot a internet, a llibres especialitzats i rebuscant als vells apunts de l'assignatura trastorns de la llengua escrita, que vaig cursar a la UB ara ja fa, uns quants anys.

En aquesta entrada us vull deixar una relació de les pàgines web amb les que he treballat i els llibres que m'han servit per a tirar endavant amb aquesta primera part, molt més teòrica, de les pràctiques.

PÀGINES WEB D'INTERÈS 

Aquesta pàgina web m'ha servit per establir el punt de partida i posar nom i una definició a la consciència fonològica
http://www.educacioninicial.com/EI/contenidos/00/4250/4268.

Aquest bloc és una molt bona pàgina on cercar informació relació amb el marc més teòric de la consciència fonològica. També trobem informació relacionada amb l'avaluació, amb el paral.lelisme que s'estableix entre la C-F i el procés de L-E i sobre evidencies empíriques.
http://lilisantamariac.blogspot.com.es/p/evidencia-empirica.html

Més informació general que ens ajuda a entendre la consciència fonològica
http://www.uditta.com/blog/2013/08/28/La-Consci%C3%A8ncia-Fonol%C3%B2gica.aspx


Aquest és un altre bloc que està molt i molt ben elaborat d'on podem extreure un munt d'informació fiable i contrastada en relació a la consciència fonològica
http://conciencia-fonologica.blogspot.com.es/2009/06/marco-teorico.html

LLIBRES D'INTERÈS

En aquest llibre s'ofereix material útil per fer front tan a l'avaluació de la consciència fonològica com del seu entrenament en un intent de contribuir i millorar l'aprenentatge de les normes de conversió grafema-fonema.

En cada actividad que se propone se expone el áreo o proceso que trabaja cada ejercicio, se presentan las instrucciones y se ofrece un material de tratamiento.
No aborda directamente la estimulación de la lecto-escritura, sino una capacidad anterior necesaria para poder adquirir correctamente aquella habilidad: la llamada conciencia fonológica, es decir, la capacidad de reconocer, manejar y alterar la estructura de los segmentos del lenguaje.
La conciencia fonológica, que puede observarse ya en la etapa pre-escolar, parece ser un indicador del desarrollo de la lectura y la escritura durante el periodo de educación primaria. Esta relación predictiva ha sido examinada en varios estudios y en diferentes lenguas y todos coinciden en que la conciencia fonológica es el predictor más importante de la lecto-escritura.

La aparición de dificultades de lecto-escritura se ha relacionado, además de con una "pobre" conciencia fonológica, con la baja capacidad atencional y dificultades de memoria.

El entrenamiento para mejorar y desarrollar la conciencia fonológica parece favorecer, según sugieren las investigaciones hasta el momento actual, avances en el desarrollo de la lecto-escritura de los niños de primaria.

FORMACIÓ INTERESSANT

Ei!! Aquesta entrada és de caràcter informatiu! Jo ja m'he apuntat a aquest curs que ofereix el Centre de Recursos Pedagogics de Martorell i pinta molt i molt bé!!!!

3000150509	Del llenguatge oral a la llengua escrita: la competència comunicativa oral
2013-2014	Cicle de conferències. Educació Infantil-Primària
	10/2/2014 - 17/3/2014 (15 hores) de 17:00h a 19:00h
	CRP del Baix Llobregat VII
	Josep Tarradellas, 11 (Martorell)
Accessos	Veure plànol
Inscripció	21/10/2013 - 29/11/2013
Persones destinatàries	Adreçades a equips de mestres. Cal que assisteixin un mínim de quatre o cinc mestres: d'ed. infantil, de cicle inicial, algú de l' equip directiu o el coordinador d'educació infantil, també hi pot assistir algun mestre d'educació especial.
Requisits de certificació	- Assistència al 80% de les hores. - Lliurament dels requisits establerts per la persona formadora.
Descripció	Conferències en les que partint de la pràctica dels professionals d'educació infantil i cicle inicial, es reflexiona sobre la importància del treball de la llengua oral durant aquests anys i es faciliten eines i estratègies per dur a terme aquest treball al llarg de tota l'escolaritat de forma coordinada i seqüencial.
Objectius	- Reflexionar sobre la importància d'un treball sistemàtic i organitzat de la llengua oral durant tota l'escolaritat obligatòria i fonamentalment durant aquests primers anys a l'educació infantil i al cicle inicial. - Compartir eines i estratègies per dur a terme aquest treball de forma coordinada i seqüenciada al llarg de l'escolaritat perquè tots els alumnes millorin les seves habilitats lingüístiques i la seva competència comunicativa.
Continguts	- Què és el llenguatge oral i com s'adquireix. - L'evolució de la comunicació i el llenguatge: com observar i identificar el moment evolutiu dels alumnes. - Com i quan treballar la llengua oral a l'escola. - Situacions comunicatives: com ensenyar a escoltar (el treball de la consciència fonològica). - Situacions comunicatives: com afavorir que els slumnes parlin.
Observacions	Els centres que assisteixin a aquest cicle de conferències podran sol·licitar un taller, al seu centre, el curs 2014 - 2015.
Organització	Servei d'Ordenació Curricular d'Educació Infantil i Primària
E-mail	dtbaix@xtec.cat
Calendari	Sessió 1   dilluns   10/02/2014   1700   1900   Sessió 2   dilluns   17/02/2014   1700   1900   Sessió 3   dilluns   24/02/2014   1700   1900   Sessió 4   dilluns   10/03/2014   1700   1900   Sessió 5   dilluns   17/03/2014   1700   1900

En què ens basem a l'hora de treballar la consciència fonològica?

De tots el articles que he anat buscant i analitzant al llarg d'aquestes pràctiques, n'hi ha un que m'ha servit especialment per a justificar la importància del treball de la consiència fonològica en les primeres etapes,  i és un article que porta per títol: " La conciencia fonologica como una zona de desarrollo proximo para el aprendizaje inicial de la lectura".

La conciencia fonologica como una zona de desarrollo proximo para el aprendizaje inicial de la lectura from Zelorius

Entrevista EI 5 anys

   Quantes hores dediqueu a l’escola al procés de lectoescriptura?

Actualment a tot infantil es destinen 8 hores a l’àrea de comunicació i llenguatge.

-        

  Quins continguts treballeu?

Ufff.... a p5 la lectoescriptura té un pes molt gran dins de totes les àrees ja que en principi els alumnes al acabar aquest curs, han de saber escriure i llegir paraules de manera autònoma. És un curs que hi ha molta pressió en aquest sentit i on hi ha molts continguts a treballar de manera sistemàtica per a poder assolir els objectius.

A p5 es fa un breu repàs de les vocals i s’inicia ràpidament amb el treball de les consonants, amb reconeixement auditiu i visual i amb el treball de la grafia i el traç. Es treballa la construcció de noms i paraules fent servir les lletres encunyades  (lletres de paper perquè els alumnes puguin construir les paraules que vulguin), s’inicien els dictats, cada vegada que es finalitza l’estudi d’una consonant es fa un dictat amb paraules que continguin aquella lletra per avaluar el procés. S’introdueixen els articles i l’apòstrof, i per a fer-ho es treballa a partir d’un dossier del nom, amb els noms de tots els nens i nenes de la classe. També iniciem els deures del cap de setmana enfocats sempre a l’àrea de lectoescriptura, on els nens i nenes s’emporten un llibre a casa per a llegir amb els pares i un fitxa per omplir, molt lligat a això també fem els padrins de lectura, on cada nen de p5 té un padrí de sisè de primària que durant una hora setmanal llegeixen junts un conte. Durant tot el curs s’implanta de manera gradual la lletra lligada per a llegir i escriure.

-         

Com els treballeu? Feu servir llibres? O fitxes?

A p5 és el curs on tenim més llibres i fitxes per a treballar la lectoescriptura. En total tenim 3 llibres i 1 dossier per al treball de les consonants i després tenim varis dossiers que ens serveixen per a treballa els articles fent ús dels noms dels nens i  nenes de la classe, o per al treball del traç de les lletres lligades. També treballem de manera molt manipulativa fent ús de les lletres encunyades, la pissarra Vileda o de material creat per al reconeixement de sons dins de paraules.  

-       

   Feu servir algun tipus de recurs per a l’atenció a la diversitat?

Si, els desdoblaments són una gran sort en aquest curs perquè ens permet treballar amb grup reduït aquells continguts que poden ser més difícils. Per exemple, a l’hora de desdoblament aprofitem per a fer els dictats amb els alumnes, perquè així, al tenir la meitat del grup ens assegurem per una banda, que no copiaran del nen del costat i per altre que podrem dedicar els temps que els nens i nenes necessitin per a pensar com s’ha d’escriure cada paraula.

A més a més a p5 l’hora de suport de la que disposem s’utilitza gairebé sempre per al treball de la lecto amb aquells nens i nenes que més els i costa. A vegades es repeteixen els dictats de manera individual o es treballa el reconeixement auditiu d’algunes consonants.

 Com valores la metodologia emprada?

Bé, tot i que som conscients que es podria millorar. La sort que tenim és que tenim molt clar que cal respectar el ritme d’aprenentatge de cada nen i nenes, però a vegades se’ns fa difícil perquè el temps passa molt ràpid i cal arribar a uns continguts. Hem parlat moltes vegades que potser ens falta treballar de manera més sistemàtica la consciència fonològica i deixar de banda altres continguts que al arribar a primer s’assoliran gairebé sense voler.

-       

   Treballeu la consciència fonològica?

Si, tot i que representa una part molt petita de tot el treball que es fa de lectoescriptura.  Treballem la discriminació de sons dins de paraules, el camp semàntic de les lletres, piquem paraules per a separar en síl·labes i poca cosa més. 

Entrevista EI 4 anys

  Quantes hores dediqueu a l’escola al procés de lectoescriptura?

Actualment a tot infantil es destinen 8 hores a l’àrea de comunicació i llenguatge.

-      

    Quins continguts treballeu?

A EI 4 anys treballem totes les vocals tant en reconeixement visual i auditiu com l’escriptura i lo grafia, més endavant, cap a final de curs, iniciem el treball amb les vocals en lletra lligada, també en reconeixement i en escriptura. Comencem a picar paraules per a separar-les per síl·labes. També treballem les dites dels mesos de l’any i els poemes de les festes populars. Es treballa de manera més profunda el nom propi amb un dossier  on també s’inicia el treball del nom dels companys de classe. A p3 ja comencen a fer una mica el nom, però només fan reconeixement i escriptura, a p4 els nens i nenes ja comencen a fer inferències amb els noms i ja són capaços de veure qui hi ha noms que comencen per la mateixa lletra, síl·laba o que fins i tot tenen les mateixes lletres canviades d’ordre, com per exemple: CARLA I CLARA. S’inicia el treball d’alguna consonant gràcies al treball del nom propi, tot i que es fa de manera molt general  i sense avaluar-lo pròpiament. També tenim un llibre de grafomotricitat perquè els nens i nenes puguin practicar el traç de les lletres, sobretot de les lligades.

A més a més de tot això, s’introdueix el cognom a l’hora de posar el nom a les feines, per a fer-ho més fàcil, donem a tots els nens i nenes un cartró amb els seu nom i cognom perquè el puguin guardar dins de l’estoig i això fer-lo servir de guia i referència. S’introdueix també la copia de la data de manera sistemàtica, la copia de paraules treballades als projectes o la iniciació a l’escriptura lliure de paraules.

-         

Com els treballeu? Feu servir llibres? O fitxes?

En aquesta escola i sobretot a infantil tenim molt pocs llibres, a p4 només tenim un llibre de grafo de l’editorial Cruïlla i 3 xips xaps (quadernet de mates). La resta d’aprenentatges es fan a través de les fitxes que les mestres elaborem i del treball per racons i desdoblament. Un altre avantatge d’aquesta escola és que disposem d’una hora setmanal per a treballar la lectoescriptura de manera desdoblada.

-     

     Feu servir algun tipus de recurs per a l’atenció a la diversitat?

Si, com ja et deia tenim els desdoblaments que ens van perfecte a l’hora de treballar aquells continguts que poden resultar més complicats. Per exemple al desdoblament de lecto de p4 s’aprofita per treballar la copia de paraules, el treball amb el mètode global de reconeixement de paraules, la discriminació dels sons de les vocals dins les paraules i per a treballar els camps semàntics.

-      

    Com valores la metodologia emprada?

En general estem contents del funcionament de la lectoescriptura a p4, però si que es veritat que a vegades ens dóna la sensació que exigim massa als nens perquè per exemple, a l’hora de fer el traç de les vocals amb lligada, hi ha alumnes que no estan preparats madurativament per a fer-ho i aquesta sensació els angoixa molt. Per la resta, creiem que funciona prou bé.

 Treballeu la consciència fonològica?

Doncs ben bé no sabem què és treballa amb la consciència fonològica, però suposo que poc o molt  si.

Entrevista EI 3 anys

Abans d'iniciar l'elaboració del material per al treball de la consciència fonològica, crec que és necessari fer un petit estudi de com es treballa la lectoescriptura a cada curs per així establir quins són els punts fort i els febles i quin és el punt de partida amb el que ens trobem. Per a obtenir aquesta informació realitzaré una entrevista amb les tutores de cada curs. Ahir vaig començar amb les mestres de p3 i aquest és el resultat de l'entrevista.

-          Quantes hores dediqueu a l’escola al procés de lectoescriptura?

Actualment a tot infantil es destinen 8 hores a l’àrea de comunicació i llenguatge.

-          Quins continguts treballeu?

A EI 3 anys treballem el reconeixement visual i l’escriptura/grafia de les lletres A, I, U. També treballem dites dels mesos de l’any i algun poema dedicat a alguna de les festes més populars com la Castanyada o el Nadal.  Es treballa també el nom propi , comencem sempre repassant i copiant el nom per acabar podent escriure el nom de manera autònoma. També treballem dins d’aquesta hora la grafomoticitat, una mica les onomatopeies i els contes per despertar el interès per a la lectura.

-      

Com els treballeu? Feu servir llibres? O fitxes?

Fem una mica de tot,  a EI 3 anys només tenim un llibre que ens serveix per a treballar la grafomotricitat i la resta de continguts els treballem amb fitxes  o amb material manipulatiu. També intentem fer la lectoescriptura des de una vessant molt vivencial. Per exemple, quan iniciem el treball d’una vocal busquem en els noms de les cadires quins nens i nenes tenen la vocal i quantes en tenen, busquem a les revistes i als diaris les lletres que treballem. Per treballar el traç utilitzem material com la farina o la sorra perquè els nens i nenes puguin practicar el traç sense necessitat d’agafar un llapis i un paper.

-          Feu servir algun tipus de recurs per a l’atenció a la diversitat?

A l’escola comptem amb una hora de desdoblament destinada a l’àrea de comunicació i llenguatge. Durant el primer trimestre l’utilitzem per a iniciar el treball del traç ( els primers mesos és molt complicat agafar correctament el retolador i segui les línies) i de les onomatopeies,  i al segon i tercer trimestre per al treball del nom propi.             Si veiem que algun alumne té moltes dificultats per a l’adquisició del procés de lectoescriptura el podem derivar al departament de suport. També tenim servei de logopèdia  que ens ajuda a prevenir i solucionar petits problemes de parla o pronunciació que poden interferir en el procés lectoescriptor dels nens  i nenes en cursos superiors.

-          Com valores la metodologia emprada?

A p3 creiem que funciona prou bé.  Si ve és cert és que ens els altres dos cursos de l’etapa ens hem plantejat moltes vegades si cal  o no un canvi de metodologia. Per a p3 creiem que va bé.

-       

  Treballeu la consciència fonològica?

Molt poc, crec que únicament el treball del nom propi i les onomatopeies.

Activitats que la psicopedagoga desenvolupa

-        Coordinació de l’equip de suport i orientació.

-        S’encarrega de passar les proves estandarditzades per al diagnòstic o valoració de possibles dificultats educatives i elabora els informes.

-        S’encarrega d’oferir suport individualitzat dins o fora de l’aula dels alumnes que ho requereixen.

-        S’encarrega de coordinar al claustre de professorat en termes d’atenció a la diversitat.

-        Recopila i entrega material de suport o de valoració als mestres tutors, com per exemple taules d’observació  o signes d’alerta.

-        S’encarrega de les reunions sobre els desdoblament que es duen a terme a l’escola, recollint allò que cada mestre fa amb els seu grup i per a què es fa( cal dir que al Daina Isard, hi ha moltes hores de docència que es fan de manera desdoblada com a mesura d’atenció a la diversitat).

-        És la persona de contacte directe per a la coordinació amb els centres externs a l’escola com per exemple el CDIAP, l’EAP o el CSMIJ.

-        Manté reunions amb les famílies i el mestre tutor de l’alumne de manera conjunta quan la situació ho requereix.

-        Elabora i posa en funcionament els plans individualitzats.

-        Informa al claustre de professorat dels alumnes amb necessitats educatives especials i explica les  característiques i necessitats principals que aquests requereixen.

-        Dóna pautes de normes i conductes a aquelles famílies que així ho requereixen davant de certes situacions.

Funcions de la psicopedagoga

-        Atendre als alumnes amb necessitats educatives especials del centre.

-        Coordina els professionals que intervenen amb aquests alumnes.

-        Vetlla perquè l’atenció a la diversitat de l’alumnat es produeixi en totes les aules i de manera sistemàtica.

-        Vetlla per oferir als mestres els recursos necessaris per a poder dur a terme aquesta atenció a la diversitat.

Missió de la psicopedagoga

La missió principal de la psicopedagoga de l’escola es el de la detecció de les necessitats educatives i la selecció, elaboració i desenvolupament de tots els ajuts educatius que els alumnes poden requerir en qualsevol moment de la seva escolarització. Intervé sobre les activitats de construcció dels ajuts educatius que els professors i altres membres de la comunitat educativa duen a terme a diferents nivells perquè aquestes s’ajustin tant som sigui possible a les necessitats dels alumnes.

QUÈ FA: Detecta, selecciona, elabora i desenvolupa

SOBRE QUÈ: Sobre les necessitats educatives i sobre els ajustos que els alumnes requereixen

D’ACORD AMB la concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge, la qual defensa que amb ajudes i tenint en compte els coneixements previs de l’alumne es pot millorar el seu nivell de desenvolupament, adaptant-lo a les seves característiques pròpies i de l’entorn que l’acompanya. 

PER TAL D’ oferir una atenció a la diversitat dels alumnes de manera integral, global,  personalitzada i de qualitat de cada un dels infants que ho així ho requereixin al llarg de l’escolarització per a poder desenvolupar al màxim les seves capacitats i les seves possibilitats d’inserció a la societat.

Contextualització del Departament d'Orientació i Suport

El departament d'Orientació i Suport de l'escola Daina- Isard està format per una psicòloga/psicopedagoga, una logopeda i una mestra d’educació especial. El fet de comptar amb un equip humà que intervé des de l’entrada dels alumnes quan són a p3 fins que marxen de l’escola, dóna sentit i recolza la idea de la intencionalitat educativa presentada com una determinació a actuar de manera educativa i desplegant els ajuts educatius adaptats a cada alumne en els diferents nivells de pràctica educativa.

Cal dir que la psicopedagoga, és l’única mestra que passa per a totes les classes de l’escola, podríem dir que és  l’única mestra 3-18. Això comporta que les oportunitats per a conèixer els alumnes i detectar possibles cassos amb algun tipus de dificultat o necessitat sigui molt més fàcil i ràpid, com a la vegada ho és l’intercanviï d’informacions i impressions amb els mestres tutors.  Quan hi ha una demanda de valoració, és la psicòloga la que realitza les proves necessàries i estableix les bases del treball amb l’alumne juntament amb els mestres que i intervenen. A partir de la valoració, les tasques i les responsabilitats es deriven, si el mestre tutor pot seguir amb les indicacions donades sense dificultat ho fa, quan la situació o els cas escapa a les possibilitats del tutor tot hi oferir-li els recursos necessaris, entren en joc la logopeda i la mestra d’educació especial que destinen hores de l’horari lectiu al suport o reforç d’aquells alumnes que ho requereixen. Aquest suport o orientació no és només pels alumnes, sovint els pares també són els usuaris d’aquest servei sempre i quan tinguin a veure amb l’alumne i puguin ser causants o desencadenant de situacions no desitjades, alguns exemples són quan hi ha malalties a la família, morts, separacions dels pares... s’entén a l’alumne com un element obert envoltat d’estímuls que impacten sobre ell i que per tant cal tenir en compte sempre i en tot moment.

Contextualització general

L’escola Daina Isard és un centre concertat 3-18, de dues línies situat a Olesa de Montserrat, al Collet de Sant Joan, una zona geogràficament privilegiada per la seva relació amb el paisatge, poc urbanitzat i en contacte directe amb la natura. Compta amb 812 alumnes i un claustre de més de 50 professors. Hi ha un element molt interessant d’aquest centre al qual hem de posar molta atenció i que va íntimament lligat amb la concepció constructivista social . 

El Daina Isard és una cooperativa de pares.

Al ser una cooperativa totes les famílies es fan copropietàries de l’Escola, en són els socis i propietaris. Per això, al entrar compren una acció i desemborsen una quantitat de diners en concepte d’aportació de capital amb la que es sostenen totes les infraestructures de l’escola. En marxar, un cop s’acaba l’escolarització dels fills, aquesta aportació és retornada al soci per deixar lloc a altres que cobreixen la seva plaça. L’escola té un concert econòmic amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya gràcies al qual pot subvencionar-se una part de la despesa general. Una altra peculiaritat d’aquesta cooperativa és que no persegueix l’ànim de lucre, sinó que amb una gestió el màxim d’acurada empresarialment, es vol donar el millor servei al millor preu des de la màxima autogestió. A Catalunya només hi ha tres o quatre centres que funcionin amb aquesta formula jurídica en la que els propis pares i mares són alhora clients i propietaris de l’educació dels seus fills. Que comporta tot això? Doncs que els pares i mares, decideixen les inversions que es fan a l’escola, el tipus i la quantitat, són protagonistes principals de l’educació del seus fills i al ser propietaris la responsabilitat d’escollir bé els recursos i els suports també recau en ells.

L’organització o la jerarquia de l’escola es encapçalada pel president de la cooperativa (pare, no mestre) i el consell rector, seguit pel director general, directora pedagògica i director de finances, un esglaó per sota trobem els coordinadors d’àrees i no només d’etapa, els departaments, de suport i orientació, d’innovació tecnològica, d’anglès, de matemàtiques... i per últim, el claustre de professors que inclou els mestres tutors i els especialistes.  

Canvi de model

Que el temps i la societat estan canviant és un element clau a l’hora d’entendre quines són les pràctiques educatives que es desenvolupen en l’actualitat i quins són els objectius que persegueixen. L’entrada al que anomenem era de la informació i els canvis en l’economia basada en maneig de les tecnologies i en la capacitat de tenir noves idees, ens obliga als mestres i a qualsevol professional que dugui a terme la seva tasca amb unes intencions educatives siguin o no formals, a mantenir una costant renovació i innovació.

No obstant, hi ha quelcom que va més enllà de les intencions educatives, que es poden resumir en els objectius que volem assolir, allò què volem aconseguir, i és la intencionalitat educativa. En aquest cas no parlem del què, sinó del com volem que els nostres alumnes aprenguin tot allò que requereixen per a desenvolupar-se com a éssers plenament preparats per a la vida que els espera. Aquesta intencionalitat es presenta com una determinació a actuar de manera educativa i desplegant els ajuts educatius adaptats a cada alumne en els diferents nivells de pràctica educativa. Dit això, qui és el responsable de proporcionar als nostres infants aquest ventall d’oportunitats intencionalment pensades i dissenyades per a que es puguin desenvolupar i siguin inserits a la societat? Hem de buscar la resposta en el constructivisme social. No és només tasca dels docents o professionals de l’educació aquesta fita, sinó que els centres externs, la família i la societat actual prenen un paper molt i molt rellevant.

Perquè consciència fonològica II?

L’aprenentatge de la lectura ha estat, en els últims anys, una àrea d’enorme interès pels investigadors i els educadors. La importància que es dóna al seu aprenentatge ha provocat diverses controvèrsies però, al mateix temps, ha propiciat l’aparició d’un cos sòlid de coneixement sobre el que és la lectura, les condicions sota les quals s’ha de promoure el seu ensenyament i els processos implícits en el seu aprenentatge. Un dels processos que en l’actualitat es consideren bàsics en l’aprenentatge de la lectura és el que s’anomena la consciència fonològica. Sembla ser que la consciència fonològica té una relació directa amb l’adquisició de la lectura.

Perquè consciència fonològica?

Fa uns quants anys, vaig acabar la meva primera carrera universitària a la Universitat de Barcelona, vaig estudiar Educació Especial i la veritat és que van ser tres anys molt enriquidors i profitosos per a mi.

De totes les assignatures que hi vaig fer, n'hi van haver de fàcils, de molt difícils, d'avorrides o molt interessants, però hi va haver una assignatura que per a mi va ser la millor de tota la carrera. L'assignatura es deia Trastorns de la Llengua Escrita (TLLE) i a banda del temari que ja era prou interessant en si mateix, la professora encarregada d'impartir-la no va deixar mai a ningú indiferent. La professora es deia Ana Teberosky. Us deixo una entrevista perquè conegueu una mica més d'aquesta doctora.

PRIMER DIA

Ahir vaig iniciar, formalment, el meu període de pràctiques a l'escola Daina Isard. En aquest inici però, no hi ha hagut nervis ni presentacions, ni dificultats per a trobar el centre, doncs realitzo aquest primer practicum a l'escola on treballo des de fa sis anys.

Al Daina Isard tenim moltes coses bones, però una de les més important, al menys sota el meu criteri, és el Departament de Suport i Orientació i va ser per això que vaig pensar, que aquí seria un bon lloc per aprendre i a més a més, una bona oportunitat per a invertir temps a fer quelcom que ens pugui servir en el nostre dia a dia.

En aquest primer dia ens vam reunir la Psicòloga de l'escola (la meva tutora) i la coordinadora d'educació Infantil per a acabar de parlar del paper de cada una de nosaltres i per exposar la meva idea de creació de material. Com que treballo en aquesta escola, i les pràctiques no poden coincidir en el meu horari laboral, la millor opció per a les pràctiques era la de crear material que a la vegada es pogués quedar a l'escola i ens servis en la nostra pràctica educativa.

La meva idea és crear tres caixes, una per a cada nivell, de material manipulatiu per a treballar la consciència fonòlogica a Infantil. En moltes de les reunions de seguiment que fem, comentem tot el clauestre de mestres, la necessitat de treballar aquest àmbit del procés de lecto-escriptura, però mai ens acabem de llençar a fer-ho. Discutim moltes vegades si no perdem massa temps en ensenyar les lletres a p5 i el traç de les lligades de manera sistemàtica i si no seria millor deixar això per a primer de primària i treballar només exercicis de consciència fonòlogica.

Aquestes pràctiques han de servir, per introduir a l'escola Daina-Isard una metodologia de treball nova dins l'àrea de comunicació i llenguatge. Ho aconseguirem? Jo crec que sí!